'Les noies', el poder del clan

"No havien de caure pas de gaire altura: jo sabia que en aquest món el fet de ser una noia ja et mutilava l'habilitat de creure en tu mateixa". Les noies d'Emma Cline (Llibres Anagrama) explica amb una brutalitat exquisida la solitud d'una noia adolescent que, com moltes altres, es veu empesa a formar part d'un grup i a ser reconeguda i acceptada. 

L'Evie Boyd, protagonista de la història, està en busca constant d'una llibertat que l'allunyi de la mediocritat d'altres noies de la seva edat, com la Connie, que amb catorze no anhela l'especial. Una llibertat que l'empenyerà a l'abisme i al dolor, mitificat per la necessitat de pertinença i l'amor amical i obsessiu cap a la Suzanne. 

Amb vint i pocs, Emma Cline (California, 1989) teixeix una historia captivadora a partir d'uns fets que coneixem tots: l'assassinat de la Sharon Tate el 1969 per un clan que  va esdevenir famós pel que representava, la família Manson.

Precisament inspirar-se en el clan de Charles Manson hagués donat per molt. Però Cline, d'una forma pulcre i fascinant, es fixa en el perquè d'aquestes noies que formen part del clan centrant-se només amb una. No val la pena centrar-se exclusivament en Manson o amb els fets ja que són de sobres coneguts.

Farcit de descripcions rocambolesques -però no per això irreals-, i amb un llenguatge que no té res a envejar als que ja porten anys en el sector (Les noies és la primera novel·la d'Emma Cline), la història et devora, igual que devora als personatges, i et transporta en la necessitat de reconeixement de cadascú, la solitud i el sentiment -o no- de culpa davant dels esdeveniments intencionats, que es poden evitar, i dels que hom pot fugir.

El ranxo, on habita el clan i hi regna la sensació de comunitat, les drogues i el sexe, es percep com un món a banda, misteriós però real, que la traducció d'Ernest Riera al català plasma a la perfecció. Narrat en primera persona a dos temps, el 1969 -quan ocorren els fets transcendents- i l'actualitat, el lector es preguntarà: som culpables d'allò que no fem però on, empesos per les circumstàncies, ens trobem involucrats?