dimarts, 30 de maig de 2017

‘Beatlebone’, un viatge existencial


Pocs saben que John Lennon, cansat de la seva vida d’estrella, va decidir el 1967 comprar-se una illa anomenada Dorinish, a la Badia de Clay -costa oest d’Irlanda-, per fugir dels pensaments que, en aparença, el turmentaven. I, precisament perquè se’n sap tant poc, l’escriptor irlandès Kevin Barry es va posar a investigar i a confabular el perquè d’aquesta decisió del Beatle donant lloc a un del llibres més peculiars que es poden llegir: Beatlebone.

Guanyadora del premi Goldsmith el 2015, guardó que destaca precisament la capacitat creativa de la ficció i editat per Raig Verd / Rayo Verde, Beatlbone esdevé un relat entrellaçat, que combina esdeveniments reals, ficció i recerca periodística d’una forma inaudita.

Beatlbone recrea la visita de Lennon a la seva illa on, fugint dels paparazzis, pretén trobar solitud i alliberar-se dels seus turments. Durant el viatge per arribar a l’illa l’acompanyarà el guia Cornelius O’Grady, amb qui viurà aventures quixotesques o d’altres de surrealistes com la visita a l’Amethyst Hotel, on trobarà tres penjats que posen en pràctica la Teràpia del Crit d’Arthur Janov (del qual el mateix Lennon en va ser deixeble i va tenir una gran influència en el seu àlbum en solitari de 1970 Plastic Ono Band).

Amb diàlegs simples però punyents i una prosa ben neta, Barry pot arribar o bé a reconciliar Lennon amb el lector o bé a fer-lo odiar als seus seguidors. I és que Beatlebone és un d’aquell libres que, per bé o per mal, no pot deixar indiferent a ningú. Embolcallada amb una aura de misteri i verdor només propi d’indrets com Irlanda, es tracta, sobretot, d’un treball literari que narra una crisi existencial que, siguem sincers, ens podria passar a tots.