‘Germà de gel’, glaç quotidià

Com un pou de glaç, aquell forat al terra de les muntanyes que anys enrere acumulava neu per un bon propòsit, Alicia Kopf, nom artístic d’Imma Ávalos Marquès, ens desgrana a Germà de gel els espais mentals de la protagonista, on acumula informació relacionada amb expedicions polars. Una recopilació de retalls i informació real que la mateixa protagonista utilitza per fer un símil amb la seva vida, marcada per un germà autista, que dóna nom al llibre, i per una fredor familiar (pare absent, mare tancada en si mateixa) que no serveix per fer ninots de neu, sinó per demostrar que el 75 % del cos humà està fet d’aigua, i que l’aigua en estat sòlid es transforma en glaç i de retruc ho fan les relacions humanes.

Alicia Kopf descriu estats anímics, introspecció, com pot fer-ho David Vann (no és casualitat que aquest hagi nascut a Alaska, com potser tampoc ho és que Kopf ho hagi fet a Girona i no en una gran metròpolis). Entre el dietari, l’assaig, i fins i tot la guia de viatges (a la tercera i última part ens explica l’expedició personal a Islàndia), el llibre es divideix en tres parts que es poden desgranar en moltes més, com si observéssim els flocs de neu que cauen i la dificultat de trobar-ne dos d’iguals.

La singularitat de Germà de gel l’ha portat a rebre el Premi Documenta 2015 i de retruc el Premi Llibreter 2016 (ambos, premis dels quals refiar-se), el que demostra que l’experimentació narrativa i cultural no està renyida amb el públic, sinó al contrari, i que tot plegat, com a lectors, ens fa una mica més savis i sensibles.

Amb Germà de gel et pots sentir identificat o no, però sí que els nascuts als vuitanta s’hi sentiran retratats; perquè la precarietat, la soledat i la recerca d’escalfor metafòrica són constants en aquesta generació camaleònica capaç d’adaptar-se un món cada cop més fred personalment. Malgrat la preparació i les dificultats que necessiten les expedicions polars i l’obsessió de la protagonista, “l’àmbit domèstic pot ser el territori més difícil d’habitar”, com ens diu a les seves pàgines.

Publicat al portal La Cultura No Val Res