Són les set de la tarda d'un dimecres qualsevol a la ciutat de Barcelona. Aviat començarà a fer-se fosc. Passejar pel cementiri seria un acte macabre si no fos perquè avui hi ha una ruta al cementiri de Montjuïc per commemorar els seus 130 anys d'història. Som-hi!
Un autobús ens porta fins a dalt de la muntanya. Comencem la passejada (no ens fan falta xiruques però si una espelma que ens ha facilitat l'organització). L'ambient és íntim i el grup de persones reduït. Viatgem en el temps gratuïtament.
Leandre Albareda, l'arquitecte del cementiri, construït per ordre de Rius i Taulet, aleshores alcalde de Barcelona, ens dóna la benvinguda davant del seu panteó. S'inici així una ruta ambientada per personatges històrics i l'acompanyament de música clàssica a ritme de violins.
El segueixen una visita a la sepultura del polifacètic artista Apel·les Mestres, i més tard ens rep la difunta Teresa Amatller, filla d'Antoni Amatller, un empresari català que encara avui és conegut per l'empresa de xocolata que va crear, i perquè, precisament, va encomanar a Apel·les Mestres algunes creacions per publicitar la seva marca.
La ruta nocturna continua amb el panteó Buhigas i el mausoleu d'estil neoclàssic del basc August Urrutia, on un imponent àngel de l'escultor Martínez i Fortuna es debat entre la vida i la mort.
El panteó Carbó, la sepultura realista de la família Maucci, el panteó Coromina, el monument a Pascual Madoz i, finalment, el mausoleu de Bartomeu Robert, conegudíssim doctor de Barcelona, ex alcalde i que presidí la Lliga Regionalista, on està enterrat juntament amb el seu amic, també doctor, Emerncià Roig.
Aquestes són algunes de les delícies que amagada un lloc sovint desconegut i evitat per molts. On, aquí sí, l'art és immortal.
*Us recomano una de les visites guiades que Cementiris de Barcelona hi organitza. Mentrestant, podeu anar veient el que us espera en aquesta pàgina de foto-relats trobada per la xarxa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada