Ens trobem al barri obrer de Piombino, concretament als blocs de ciment de
Via Stalingrado, una zona d’Itàlia d’aquelles que no se’n parlen a les
notícies, que molta gent fa veure que no existeix. L’Anna i la Francesca són
els personatges principals d’aquesta història, dues noies de 14 anys que són
com gotes d’aigua, es complementen a la perfecció. Guapes, llestes i sensuals.
Són conscient de la imatge que desprenen i decideixen utlitzar-la. Perquè sinó
a Pimbiono estàs condemnat. Somien amb l’illa d’Elba, un lloc idíl·lic per a
turistes, contraposat a les fàbriques d’acer que dominen Piombino i on tothom,
vulgui o no, hi acaba treballant.
D’acer, de Silvia Avallone, és una novel·la social que retrata
molt bé una realitat italiana que no surt als mitjans de comunicació. Amb un
llenguatge molt descriptiu, Avallone narra la frustació d’una societat que veu
que està condicionada per on viu i allò que ha viscut des de petits.
Guanyadora del Premi Campiello Opera
Prima, un dels més importants d’Itàlia, i finalista del Premi Strega, ha estat traduïda a més de 15
idiomes i té una versió cinematogràfica en marxa (de la qual no en tenim massa
informació).
Tot i que al principi sembla una novel·la lenta, a la meitat de les 400
pàgines, el llibre va agafant cos, i el ritme dels esdeveniments s’accelera,
mostrant la recerca de la identitat de la majoria dels seus personatges: en
Mattia, l’Alessio, l’Arturo, la Sandra, l’Enrico...
Es tracta d’una novel·la dura i realista, ambientada en la societat actual
i amb esdeveniments reals (per exemple, hi ha una escena on es contempla
l’esfondrament de les Torres Bessones de Nova York el 2001). La lluita del dia
a dia amb la qual s’enfronten actualment molts dels ciutadans europeus de classe
mitja-baixa, està perfectament explicada per aquesta jove de 28 anys que no
deixa indiferent.
**
Títol: d'acer
Autor: Silvia Avallone (traducció de Josep Julià Ballbè)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada