La Tònia viu a la Carena, un petit poble de l’interior de Catalunya des d’on pot veure la boira que a vegades s’escampa a la zona. Però, realment, no té temps ni de veure-la, perquè està enfeinada portant l’hostal que ara és més seu que del seu marit, patint per els fills que té i pels que hauria d’haver tingut i, sobretot, perquè el temps lliure que li queda se’l passa escrivint la historia de la seva vida. Ja que és de les poques dones que sap llegir i escriure de la seva època i, com que en té l’oportunitat, no la vol deixar escapar, encara que molta gent del seu voltant no entengui aquesta afició que té.
Anys més tard, la Lali també es sent incompresa i intenta
sobreviure en el seu món, on les coses no tenen cap sentit. I aquests pensaments que té els comparteix amb la Mila, que la majoria de vegades l’aconsella justament el que la Lali voldria sentir.
La Tònia i la Lali són família i de generacions diferents. Les dues comparteixen l’admiració per un mateix quadre que representa la Carena, encara que els altres només hi veuen taques i pintura abstracte.
Elles són les protagonistes de La Nevada del Cucut, la cinquena novel·la de la Blanca Busquets que ha obtingut el Premi Llibreter 2011.
L’autora va explicant paral·lelament la història d’aquestes dues dones i manté en tot moment l’intriga del lector, de manera que la trama queda molt ben lligada des de l’inici fins al final.
Personalment, a vegades, la Tònia m’ha recordat a la Conxa, la protagonista de la novel·la Pedra de Tartera, de Maria Barbal, tot i que sense ser-ne una obra mestra com ho era aquesta última: ja que a l’escriptora sembla que li falti una mica de tècnica i contextualització. Per exemple, ens parla d’una guerra però no ens diu de quina i, si un fa càlculs, veu que no quadren alguns detalls.
De tota manera, les referències a Víctor Català (Caterina Albert) i algunes de les seves obres, com Solitud o Drames Rurals, demostren que l’autora no passa de puntetes per la literatura.
Un llibre molt recomanable pels amants de les novel·les ambientades en la postguerra i en entorns rurals on el pilar principal són les dones que, discretes però fortes, tiraven endavant la família i la casa.
**
Títol: La nevada del cucut
Autor: Blanca Busquets
Editorial: Rosa dels Vents
*Publicat al portal digital La Cultura no Val Res
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada